Discapacitat intel·lectual i quarantena: els efectes del confinament en el benestar subjectiu d'infants i joves

La COVID-19 ha generat una crisi sanitària sense precedents que ha tingut un impacte en el benestar i la salut mental, especialment per a infants i joves, que han experimentat les condicions més estrictes de confinament a la llar. Utilitzant dues onades d'una enquesta a Catalunya, analitzem, des de la perspectiva de famílies i representants legals, els efectes del confinament en el benestar subjectiu d'infants i joves amb diferents graus de discapacitat intel.lectual durant la pandèmia. Fem una anàlisi de variància amb mesures repetides i correlacions bivariables. Els resultats indiquen que els components afectius del benestar subjectiu van seguir patrons similars en infants i joves amb graus lleus o moderats i greus o profunds de discapacitat intel.lectual durant el període de confinament. La reducció de les mesures de confinament va augmentar els afectes positius. Un element clau en el benestar dels participants va ser la capacitat d'entendre els motius del tancament, així com el nivell de suport social rebut i l'autoeficàcia dels seus familiars o tutors. En una situació de tancament, els infants i joves amb diferents graus de discapacitat intel.lectual desenvolupen mecanismes de protecció del benestar subjectiu mitjançant un procés d'homeòstasi basat en l'experiència d'afectes positius enfront de la crisi.Alternate :Resumen: La COVID-19 ha generado una crisis sanitaria sin precedentes que ha tenido un impacto en el bienestar y la salud mental, especialmente por los niños y jóvenes que han experimentado las condiciones más estrictas de confinamiento al hogar. Utilizando dos oleadas de una encuesta en Cataluña (n = 549 TI;n = 114T2), analizamos, desde la perspectiva de familias y representantes legales, los efectos del confinamiento en el bienestar subjetivo de niños y jóvenes con diferentes grados de discapacidad intelectual durante la pandemia. Realizamos un análisis de varianza con medidas repetidas y correlaciones bivariadas utilizando SPSSv.25. Los resultados indican que los componentes afectivos del bienestar subjetivo siguieron patrones similares en los niños y jóvenes con grados bajos/moderados y severos/profundos de discapacidad intelectual durante el periodo de confinamiento. La reducción de las medidas de confinamiento aumentó los afectos positivos. Un elemento clave en el bienestar de los participantes fue la capacidad de entender los motivos del cierre, así como el nivel de apoyo social recibido y la autoeficacia de sus familiares o tutores. En una situación de cierre, los niños y jóvenes con diferentes grados de discapacidad intelectual desarrollan mecanismos de protección del bienestar subjetivo mediante un proceso de homeostasis basado en la experiencia de afectos positivos enfrente la crisis.Alternate :COVID-19 created an unprecedented health crisis that had an impact on well-being and mental health, particularly in the case of children and youths who experienced the most stringent conditions of home confinement. Using two waves of a survey in Catalonia (n = 549 W1;n = 114 W2), we analysed, from the perspective of parents and legal representatives, the effects of confinement on the subjective wellbeing of children and youths with varying degrees of intellectual disability during the COVID-19 pandemic. We conducted a mixed repeated measures analysis and bivariate correlations using SPSS v.25. The results indicate that the affective components of subjective well-being followed similar patterns in children and youths with low/moderate and severe/profound degrees of intellectual disability during the confinement period. The reduction in confinement measures primarily increased positive effects. A key element in the well-being of our participants was the ability to understand the reasons for the lockdown, the level of social support received and the self-efficacy of their relatives or guardians. In a lockdown situation, children and youths with varying degrees of intellectual disability develop mechanisms to protect their subjective wellbeing by means o a process of homeostasis based on the experience of positive feelings in the face of the crisis.

Taking Care of Us from the Neighborhoods in Times of Quarantine. Citizen Solidarity Practices in Vallcarca, Barcelona (Spain)

In the last weeks and months, COVID-19 has challenged and changed societies and social life around the world. In the case of Spain, the health crisis generated by the COVID-19 pandemic led to the declaration of a state of alert by the central government, which involved partial home confinement. Given this exceptional situation, neighborhood activation through mutual support networks has been very important in the city of Barcelona. This article describes and analyses, based on the method of autobiographical imagination, the example of a citizen solidarity practice Xarxa de Suport Mutu Vallcarca [Vallcarca mutual support network] in the Vallcarca neighborhood. Its main objective is to carry out actions of social support to palliate the effects of the confinement, fundamentally in the areas of care and support, as well as childhood and education. From 2008, the creativity of the neighborhoods and citizens has been a relevant motor and multiplier for social protection and change.